Ana Surra Spadea

Ana Surra Spadea

Candidata núm. 4 al Congrés per Barcelona

Nascuda el 1952 a Montevideo. Resideix a Barcelona (Nou Barris). - Independent -

Uruguaiana de naixement i catalana d'adopció.

Vaig ser refugiada política a Europa quan el meu país de naixement, Uruguai, va patir un cop d'Estat militar. Vaig buscar refugi a Xile, l'únic país que en aquell moment no patia una dictadura militar a Sud-americà. Però, després del cop d'Estat de Pinoched, hi vaig haver de sortir, amb un embaràs d'uns quants mesos, cap a Panamà (en trànsit), primer a Bèlgica (on va néixer el meu fill) i després a França, on em vaig instal·lar. Durant aquells deu anys, vaig treballar, estudiar i també participar socialment i políticament al país gal·lès. Vaig obtenir el Diploma d'Estat d'Assistent de Servei Social, vaig treballar en un municipi parisenc com a secretària de l'alcalde, diputat i vicepresident primer del Parlament Europeu. Vaig ser delegada sindical de la CGT on, a més del treball reivindicatiu diari, vaig ser candidata com a immigrant a les eleccions a la Seguretat Social (l'única instància possible per a estrangers).

Amb la tornada de la democràcia del poble uruguaià, no vaig dubtar a tornar-me'n tan bon punt vaig ser amnistiada. Vaig continuar participant amb el Frente Amplio, Sector MPP, que dirigia el futur president José Mujica, i amb el Sindicato de la Enseñanza, perquè vaig aconseguir feina com a secretària de secundària al Liceu Francès de Montevideo. També em vaig llicenciar com a entrenadora i àrbitre de bàsquet, fet que em va permetre dedicar-me a tasques socials vinculades a l'esport i aconseguir organitzar grups d'adolescents per consolidar valors i grups de dones, en les quals el sentiment d'igualtat havia estat pràcticament anul·lat per la dictadura.

Uns anys més tard, amb el meu fill vivint a Catalunya i el naixement del meu nét, vaig decidir immigrar i venir a viure a Catalunya.

Des del començament, vaig participar en el moviment associatiu uruguaià per buscar solucions a la problemàtica diària dels immigrants (feina, allotjament, etc.) i, sobretot, a l'obtenció dels “papers”. La meva professió d'àrbitre de bàsquet em va facilitar passar el període de “sense papers” amb una feina decent.

L'any 2014, amb altres companys de diverses nacionalitats, vaig participar en la fundació de l'associació ""Sí, amb nosaltres"", que reagrupa integrants de la comunitat catalana originaris de diverses parts del món i de fora de l'Estat espanyol que volen participar activament en la construcció d'una Catalunya nova, i en vaig ser la primera presidenta.

La idea que va concretar Esquerra Republicana de Catalunya, de presentar una llista representativa de la realitat de la societat catalana actual, va fer que fos escollida diputada el passat 20 de desembre per ERC al Congrés, i torno a ser candidata per a les properes eleccions del 26 de juny. Com a dona, immigrant i avia, continuo lluitant per la igualtat de les persones en drets i obligacions, en el procés constituent i pel vot dels immigrants, perquè no hi ha res més democràtic, republicà i inclusiu que el dret de vot, perquè som un sol poble. Treballo per fer de Catalunya un país lliure, divers i just!

Conecta!

Galeria

““Depende de lo que le des tú, es lo que va a ser la independencia, no hay nada definido todavía, lo estamos decidiendo entre todos.””

L'equip

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Esquerra Republicana

Secretària General